Els dies 20 a 22 d'octubre se celebrarà a la Universitat de Barcelona el Col·loqui Internacional ICREA Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis.
Durant les últimes dues dècades, tant els historiadors de la ciència i de la filosofia com els filòlegs han posat de relleu l'enorme riquesa i la varietat dels textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees al llarg de la Baixa Edat Mitjana. La filosofia, les ciències de la salut, l'astronomia/astrologia, etc. van deixar de ser patrimoni exclusiu de la llengua sàvia que dominava les universitats, el llatí, i van esdevenir objecte de tractats tècnics originals en les llengües vulgars en tots els camps del saber, de la retòrica a la música, de la medicina a l'aritmètica. Si bé molts d'aquests nous textos en vulgar eren traduccions –la majoria, però no únicament, fetes a partir del llatí– aquest procés també va originar la composició en vulgar d'un gran nombre de textos ex novo.
Les contribucions a aquest congrés d'ICREA sobre ciència i societat a la Corona d'Aragó fan atenció a aspectes centrals del fenomen de la vernacularització del saber, situant el cas del català en el context de processos paral·lels arreu d'Europa, i comparant-lo amb el moviment traductor llatí-hebreu, que constitueix un exemple contemporani de difusió del saber en comunitats no cristianes cultes. Amb aquest objectiu, han estat convidats a Barcelona alguns dels especialistes de més renom –nacionals i internacionals– pertanyents a totes les àrees de coneixement i les disciplines implicades en l'estudi del procés de vernacularització.
Més informació a http://www.sciencia.cat/noticies/icrea2009/catala.htm.
Un acord de la Biblioteca Britànica, la Biblioteca Nacional de Rússia, el monestir de Santa Caterina del Sinaí i la Biblioteca universitària de Leipzig ha permès de publicar per primera vegada una reconstrucció digital del Codex Sinaiticus. Aquest còdex grec, considerat un dels llibres més valuosos de l'Antiguitat que s'han conservat, és també el testimoni més antic del Nou Testament. La Biblioteca Britànica celebra els dies 7 i 8 un col·loqui internacional dedicat monogràficament a aquest còdext, durant el qual es presentarà el nou lloc web: 
El Congrés Internacional Francesc
Eiximenis, sis-cents anys (1409-2009) és la primera
reunió científica internacional dedicada
monogràficament a l’estudi de la vida i de l’obra
de l’escriptor franciscà Francesc Eiximenis (Girona,
c. 1330-Perpinyà, 1409). El pensament polític, les
observacions sociològiques, les anotacions profètiques,
els continguts teològics i enciclopèdics, la
riquesa de la llengua o la magnitud de la transmissió
manuscrita i impresa converteixen Eiximenis en un autor del màxim
interès per a tots els camps del saber històric
sobre l’Edat mitjana. Aquest congrés pretén
aprofitar el sisè centenari de la mort d’Eiximenis
per estudiar tots aquests, i d’altres, aspectes de la seva
figura.
